catalansDC@gmail.com

Turisme

	National Mall Si es vol fer una revisió de les zones turístiques de Washington, DC, no es pot començar d'una altra manera. Normalment als Estats Units un "mall" és un lloc que reuneix botigues i magatzems de tota mena, però el National Mall és una immensa zona verda on s'hi poden trobar una bona colla de monuments i museus. Alhora, el Mall és ideal per organitzar-hi esdeveniments de multituds: manifestacions, concerts, desfilades militars i festivals de tota mena. Més avall podeu trobar un comentari de la majoria de monuments i memorials del Mall. Pel que fa als museus (ep! que són gratuïts!), els més importants són: el National Air and Space Museum, el Museum of Natural History, el National Portrait Gallery i el National Museum of the American Indian.
	US Capitol Podem començar la nostra visita per l'extrem est del Mall. Aquí hi trobem un edifici de grans proporcions: el Capitoli. És el lloc on es reuneix el Congrés dels EUA. Es poden visitar algunes de les sales, però cal que aneu a buscar les entrades ben d'hora si no us en voleu quedar sense. La sala més interessant és potser la de la cúpula, coneguda pels americans com la Great Rotunda. D'altra banda, des del Capitoli també hi ha una bona vista del Mall.
	Smithsonian Institution Podem dir que l'obelisc divideix el Mall en dues bandes. A l'oest els monuments i a l'est els museus. Per explicar tanta concentració de monuments potser ens podem referir al profund patriotisme dels americans; els memorials són l'exhibició més solemne d'aquest sentiment. En canvi, per explicar la concentració de museus gratuïts cal que parlem de James Smithson. Smithson era un investigador anglès que va deixar tota la seva fortuna a la ciutat amb la voluntat que es creés un museu que difongués el coneixement. El més sorprenent és que aquesta persona mai va visitar els EUA.
	White House La Casa Blanca no és ben bé al Mall, però està molt a la vora; exactament al 1600 de l'Avinguda Pennsylvania (diuen que és l'adreça més famosa del món). Es diu "Casa Blanca" perquè la van pintar de blanc, l'únic color a l'abast, el 1814 després que els anglesos la cremessin durant la Guerra de 1812. El color blanc feia que destaqués tant entre la resta d'edificis que la gent la va començar a anomenar així. Des dels atemptats de l'11 de setembre la Casa Blanca no es pot visitar excepte alguns dies i fent una petició al teu senador. És a dir, que si no ets americà ja te'n pots oblidar.
	George Washington Monument Diuen que hi ha una llei al Districte de Colúmbia que obliga que els edificis que es construeixin a DC siguin més baixos d'una alçada determinada perquè es pugui veure bé aquest monument. Per aquesta raó, un cop arribeu a la ciutat trobareu aquest obelisc per tot arreu. A dins del monument hi ha un ascensor que et permet pujar fins a dalt, però cal que aneu a buscar entrades ben d'hora perquè s'exhaureixen de seguida. Des de dins es pot gaudir d'una vista panoràmica de la ciutat.
	Jefferson Memorial Per arribar-hi des del Mall passareu pel costat de la Tidal Basin. La millor època per recórrer aquest camí fins al monument de Jefferson és a la primavera, just quan floreixen els cirerers japonesos. La imatge dels arbres florits és preciosa i els ciutadans de Washington no es cansen d'anar cada any a veure l'espectacle. Jefferson va ser el tercer president dels Estats Units i també va fer l'esborrany de la Declaració d'Independència. Es considera l'ideòleg de la Revolució Americana.
	Franklin Delano Roosevelt Memorial Si acabeu de fer el recorregut al voltant de la Tidal Basin, trobareu aquest altre conjunt escultòric. Després de tant edifici colossal i escultura solemne, aquest conjunt val la pena perquè tracta aspectes més socials de la vida dels EUA.
	National World War II Memorial Aquest és un monument molt jove. Al meu parer no té gaire gràcia, però està situat al mig del Mall i es pot visitar de passada. Confesso la meva ignorància pel que fa a l'art, però a mi em fa la impressió que és una basa d'aigua envoltada de tot de tombes. Les tombes, de fet són uns pilons que representen els estats americans que van participar a la Segona guerra mundial.
	Reflecting Pool Seguint la ruta cap a l'oest, al costat del National World War II Memorial tenim la bassa que en la foto de l'esquerra reflecteix el monument a George Washington. Al costat hi ha els Constitutional Gardens, un parc amb una gran zona verda i una bassa situada ben a prop del Lincoln i el Vietnam Memorial. A l'estiu i quan fa bon temps és fàcil veure-hi gent prenent el sol, fent un pícnic, o practicant algun esport. Tant la Reflecting Pool com els Constitutional Gardens han estat escenari de moltes manifestacions.
	56 Signers of the Declaration of Independence Memorial Si en comptes de seguir el camí per la Reflecting Pool, ens desviem una mica a la dreta, podrem veure una altra bassa amb una illa al mig. Allà hi podreu veure les signatures de la declaració d'independència dels EUA.
	Korean War Veterans Memorial A banda i banda de la Reflecting Pool trobem diferents conjunts monumentals en record a algunes de les guerres en què han pres part els Estats Units. El més interessant per a mi del Korean War Veterans Memorial són les expressions i la posició del cos de cadascun dels soldats que hi ha representats, com si tots plegats estiguessin caminant per la selva a l'aguait de no ser atacats en qualsevol moment per l'enemic.
	Vietnam Veterans Memorial (The Three Servicemen Statue) La zona dedicada a la guerra del Vietnam comença amb The Three Servicemen Statue. Sembla que l'estàtua es fotografia més sovint des del darrere que des del davant. Potser perquè des del darrere s'aprecia més l'esperit de compromís i reconciliació que el conjunt representa. Jo, en canvi, em vaig fixar més amb les cares dels personatges: si no ho recordo malament, són un negre, un blanc i un hispà, però fent un cop d'ull al web del parc no veig que en diguin res.
	Vietnam Women's Memorial Aquesta escultura és el particular homenatge a les dones que van participar a la guerra del Vietnam. Hi ha tres dones en uniforme amb un soldat ferit. Si voleu veure el conjunt des de diferents angles ho podeu fer aquí. Al davant podem veure The Vietnam Veterans Memorial Wall. És l'element més important del conjunt dedicat a aquesta guerra. Conté els noms de 58.235 homes i dones que van morir o van desaparèixer al Vietnam. Si al costat d'un nom hi ha un diamant vol dir que aquella persona va morir a la guerra, si hi ha un signe més vol dir que va desaparèixer.
	Lincoln Memorial Aquest edifici d'estil clàssic tan típic de la capital dels Estats Units (segurament típic a moltes capitals del món) és on hi ha la figura del Lincoln assegut a una cadira i amb un posat sever. L'edifici està situat en un lloc destacat del Mall; just a l'extrem oest. És un lloc ben merescut, si tenim en compte que d'alguna manera representa la pau interna dels EUA. L'interna, és clar. Les 36 columnes d'estil dòric representen el nombre d'estats de la Unió l'any de la mort de Lincoln, el 1865.
	A cada banda de l'escultura es poden llegir esculpits a la paret un parell de discursos de Lincoln: el conegut com a Gettysburg Address on expressa el desig que s'acabi la guerra civil amb una nació unida i on tots els homes siguin considerats iguals; i el conegut pel Second Inaugural Address on expressa el desig que els estats del nord siguin compassius amb els estats perdedors del sud "…with malice towards none; charity for all". Llàstima que els vencedors de les guerres civils en què ha participat Catalunya no fossin tan compassius amb els perdedors. És clar que Lincoln no era un dictador com Franco ni un rei com Felip V.
	No cal anar gaire més lluny per reviure un altre fet important en la història dels EUA. Al replà que hi ha després del primer grup d'escales hi ha una placa commemorativa d'el Dr. Martin Luther King, ja que va ser des d'allà que el 28 d'agost de 1963 va fer el seu famós discurs "I have a dream". D'altra banda, també és tot un contrast que un home de pau com Martin Luther King escollís un lloc com aquest (envoltat de monuments commemoratius de diverses guerres) per fer el seu discurs més famós.
	Arlington National Cemetery Des del Lincoln Memorial, hi podeu arribar caminant. En aquest cementiri militar hi podeu veure la tomba de John F. Kennedy i la tomba del soldat desconegut, entre una bona colla de memorials de les guerres en què ha participat els EUA. A la tomba del soldat desconegut també hi podeu observar el ritual del canvi de guàrdia, però segurament el més interessant del cementiri és el contrast de les tombes blanques sobre la immensa extensió verda.
	Robert Lee Memorial Cal dir que el general Lee va signar a favor de la Unió i en contra de l'esclavitud, però va lluitar fidel a l'estat de Virginia en la guerra de Secessió. Acabada la guerra, Lee havia de presentar-se en persona a pagar els impostos de les seves terres, però en no poder fer-ho van ser confiscades. El Brig. Gen. Montgomery C. Meig es va encarregar que els terrenys de Lee es convertissin en un cementiri militar, i així s'assegurava que Lee no els podria recuperar mai. Amb tot, mentre va poder gaudir de la vista que li oferia el turó on estava situada la seva casa, el general devia ser l'home més feliç del món.
	US Marine Corps Memorial Abans de deixar l'estat de Virgina, podem sortir del cementiri per la porta nord i veure una escultura bastant famosa. L'escultura copia una fotografia de Joe Rosenthal, guanyadora del premi Pulitzer. Cal dir que la foto en qüestió no va ser fruit de la improvisació, sinó que els soldats van repetir per al fotògraf l'aixecament de la bandera que havien fet unes hores abans al Mont Suribachi. A la mateixa àrea d'aquest monument hi ha un carilló holandès, donat als EUA en agraïment a la intervenció americana a la Segona guerra mundial. Des d'allà es pot gaudir d'una bona vista i fins i tot es pot fotografiar el Pentàgon, ja que si hi aneu expressament us trobareu que està prohibit fotografiar-lo de prop.
	Theodore Roosevelt Island Segurament és el memorial menys conegut dels dedicats a presidents dels EUA. De fet, l'illa on està ubicat és potser més famosa que el mateix monument. Amb tot, l'illa sembla un bon lloc per a un president que, més que cap altre, va mirar de protegir la natura dels Estats Units. L'illa està situada al mig del riu Potomac i s'hi pot accedir des de la banda sud per un camí que ressegueix la riba del riu i que enllaça el cementiri d'Arlington amb l'antic poble de Georgetown.
	Georgetown University El pare Carroll va fundar aquesta universitat d'adscripció catòlica i de tradició jesuïta. Els arquitectes Smithmeyer i Pelz (els mateixos que van dissenyar la Biblioteca del Congrés) van dissenyar el 1879 el Healy Hall seguint l'estil del renaixement flamenc. A dins de l'edifici, a la Sala Carroll hi ha una bona mostra de pintura del renaixement i el barroc, així com una de les poques biblioteques de ferro fos que hi ha al país.
	Georgetown L'històric barri de Georgetown era antigament un port tabaquer a la riba del riu Potomac. Al barri hi conflueixen l'arquitectura del segle XVIII amb la modernitat de les botigues, els restaurants i la vida nocturna. Com a aspecte curiós, entre els carrers Prospect Street i M Street podeu veure les 75 escales de la pel·lícula l'Exorcista.
	Dupont Circle Al barri de Dupont hi podeu trobar des de músics de carrer, manifestants, jugadors d'escacs, homosexuals, pintors, persones amunt i avall i persones assegudes que observen tota aquesta varietat de gent. Allò que els atreu és una varietat de restaurants ètnics, edificis històrics, llibreries i altres botigues ben originals i la concentració de galeries d'art més gran de la ciutat. El 1921 l'escultor D. Chester French i l'arquitecte H. Bacon van construir la font de marbre del centre de la plaça. Les tres figures escultòriques simbolitzen el mar, les estrelles i el vent.
	Old Post Office Pavilion L'antiga oficina de correus dels Estats Units i DC, construïda el 1899, va ser l'edifici del govern més gran i més alt de la ciutat. Actualment, amb la seva alçada continua oferint una de les millors vistes de Washington. quinze anys després d'haver-lo construït se'n va planejar la demolició, però l'època de la Depressió va endarrerir el projecte fins als anys seixanta on es van tornar a valorar l'arquitectura dels monuments de la ciutat. És una de les grans atraccions de la ciutat gràcies, d'una banda, al vibrant present, i de l'altra, a la llegenda viva del seu històric passat. El Pavilion ofereix tres pisos d'entreteniment, amb mostres diverses de cuina internacional, botigues sofisticades i música amb un piano de jazz o un quartet de corda.
	Library of Congress La biblioteca del Congrés es va crear el 1800 i de seguida va esdevenir la biblioteca nacional dels Estats Units. Actualment és una de les biblioteques més grans del món amb més de 88 milions d'articles. El 1886 es va autoritzar a fer la primera biblioteca separada de l'edifici del Congrés, l'edifici Jefferson, que va ser obert al públic al 1897. El disseny de la biblioteca es va basar en el Teatre de l'òpera de París. La seva cúpula està plaquejada en or de 23 quirats. La façana i l'interior, dedicat a la cultura clàssica, van ser decorats per més de quaranta pintors i escultors. Actualment, l'edifici està considerat un tresor nacional.
	Union Station Es va obrir al públic al 1907 com un dels exemples més interessants de les Belles Arts. L'arquitecte D. Burnham va dissenyar l'edifici perquè fos monumental en tots els sentits i perquè servís com a porta d'entrada a la capital del país. Com que, a principis de segle, el tren era el mitjà de transport fins i tot per als presidents, es va afegir una Suite Presidencial a l'estació (l'actual Smith's Restaurant). A banda, dels presidents americans, però, també s'hi van hostatjar grans dignataris del món com ara la Reina Isabel d'Anglaterra, el rei Albert de Bèlgica o el rei Haasan II del Marroc.